El príncep de Dinamarca

gener 13th, 2010

Avui dedicaré el meu blog a una gran obra que ocupa totes o la gran majoria de les prestatgeries: Hamlet. Aquesta és una tragèdia escrita pel dramaturg anglés William Shakespeare i va ser escrita entre el 1599 i 1601. El més important de l’obra és la qualitat que té Shakespeare per poder fer un teatre dins del teatre, de la mateixa manera trobem que l’obra es desenvolupa amb la locura, la ira, i aquesta és real i ficticia a la vegada al llarg de l’obra.
La venjança i la corrupció moral és un sentiment que ens condueix a la pròpia autodestrucció. Moltes vegades no sabem si realment anem a realitzar una bona acció o no. Hamlet ens demostra una característica de la seva personalitat, la incertesa i el dubte. Es pensa si hauría de assasinar al seu oncle o no, ja que si no ho fa, per a ell sería una traició al seu pare assasinat per Claudi, estaría de part del pròpi assasi. Si decideix assasinar al seu oncle sap que seria donar-li la ma a la pròpia mort.
Així que per a Hamlet, fer venjança no és un acte dolent, tot el contrari. En aquest punt ens trobem amb una idea molt relativista, ja que cadascú té una idea del bé.
Els èssers humans diferèncien el Bé i el Mal, ja que són idees contraries i útils per a la vida quotidiana. Gràcies a la idea del Mal, podem disfrutar de la idea del Bé, perquè no ens faría mal alguna cosa si no sabem estar bé en nosaltres mateixa.
L’èsser humà està enmig d’aquestes dues idees, i per aixó ha fet un pacte en tota la societat, unes lleis a seguir ja que la debilitat de l’home és la llibertat d’elegir. Hem d’aprendre a saber quina llavor regar, la del bé o la del mal, perque depén de quina reguem més recollirem uns fruits diferents. Gràcies a les lleis les persones saben quin cami elegir en la vida. Són unes lleis que per altra banda no hauríen d’existir però són necessàries per al manteniment de la societat.
Fent referència aquesta qualitat que té l’oncle de Hamlet, l’avaricia tothom la té dins dels seus cors. Nosaltres tenim la llibertat d’utilitzar-la per al bé o mal. Pense i dic que al món mai s’acabarà la guerra, espere que m’equivoque amb aquestes paraules, però el poder i les coses materials ens perden. Per un moment desitjaria que la gran majoría del món estiguera regit per la pobresa, així la gent sabría apreciar aquelles xicotetes coses que ja no saben que existeixen a les nostres vides i ens fan viure feliç.
Per finalitzar espere que el pròxim “Big Boom” que hi haja estiga regit per persones humils.


Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 15 ?