Veritat o engany
Al llegir el llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida m’he adonat del que realment és la veritat i la mentida. L’autora al seu llibre (pàg. 15 a 25) ens diu que a tots nosaltres ens dona exactament igual el que és la veritat o mentida. És veritat, hem d’assumir que no hi hauría veritat sense mentida, si no hi haguera mentida, el món pot ser s’acabaría. La mentida ja siga per al nostre bé o per al dels demés l’utilitzem quasi tots els dies.
L’autora fa referència a aquests termes en literatura. Les novel·les que llegim, moltes no són reals, són pura ficció. Relacions amoroses, disputes, assasinats, romanços, etc, tot pot ser ficció. Ara bé, si ens agrada ho llegim perque ens fa sentir bé. La nostra recerca al món és el benestar de nosaltres mateixa i per a alguns que no siguen tan egocentrics la dels demés també.
La publicitat al nostre món és imprescindible, a tots en algun moment de les nostres vides hem anat a un “Corte Inglés”, ens deixem seduïr per l’engany que ens produeix el consumisme. Tot és un engany. L’adquisició d’aquests objectes ens fa sentir millor persones.
Però com ja he dit abans, de la mateixa manera que ens deixem enganyar, nosaltres també enganyem als demés. La veritat absoluta tothom no sap el que és, mai ho sabrem i espere que mai hi haja una llei o norma que ho explique perque es millor no aplegar a saber les idees en sí.
Vosaltres en quina opció vos quedeu, mentida o veritat? Sense saber la resposta diria que tots agafen la veritat, per molt dolenta que sigua prefereixen saber la realitat. Doncs no hi estic d’acord totalment. Hi ha que saber algunes veritats sabent que fan mal, però no totes. Jo em quedaría en un punt intermedi. I per finalitzar diré que no es pot descartar cap de les dues opcions, no hi ha felicitat si no hi ha mal. Coneixeríeu la felicitat si no hi haguera res que vos fera mal en la vida?
Leave a Reply