Els ulls de la ment
Avui acabe de llegir una reflexió que Montserrat Roig ha fet al seu llibre “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Tracta un tema que m’agradat molt.
Com bé diu ella, els ulls són desde sempre els únics que poden fer fotografíes en tot detall, ara be, la ment sempre ens juga males passades. Punset al seu llibre Viaje al amor ens diu que no vivim exactament el present. La nostra ment reb les accions una mil·lèssima de segon mes tard del que passa realment, eixe temps perdut és el temps que tarda en enviar els nostres ulls la informació al cervell. He de dir que la nostra ment no es mai segura i sempre ens fa dubtar. Hem de seguir el nostre cor. Almenys la tecnología ha avançat i podem fer fotografíes per tenir un millor record de tot allò que ha passat. Ja que plasma el moment que tu vols i de la manera com ho vols, la realitat en sí.
Finalment he de agraïr a Montserrat pel seu comentari al llibre, eixos apunts que ens fan reflexionar, però axí és l’única manera d’aplegar a la veritat en sí.
Leave a Reply