Un comiat? Millor dit una benvinguda!

gener 16th, 2010

El blog per a molts s’acaba, el nostre camí com a “blogistes” s’acaba ací, doncs per a mi no. Aquest menut dietari m’ha fet sentit com lliure i aquest sentiment vuic agafar-lo i seguir el camí amb ell.

La meva decisió per agafar Digues que m’estimes encara que sigui mentida fou un poc precipitada, trobe que em vaig portar pel títol però, així i tot, pense que és una magnifica obra del pensament huma. El fet d’enquadernar tots uns records i reflexions pròpies són una magnífica obra d’art. Reflexions sobre tot tipus de temes interessants com és el cas de les dones o també la memòria (com a obra d’art). L’autora no pretén (i ho explica abans de començar a llegir, que el seu llibre no és cap tipus de tesi, no pretén ser exhaustiva ni complicada, com és assaig: brevetat i claredat.
He de dir que si no pretén fer cap tipus d’obra magistral i ha aconseguit posar en peu a cadascú de nosaltres pensaments i sentiments com és el cas de la por, la ira, la tristesa, l’alegria o l’amor, aquest llibre és un gran text literàri que ens posa davant dels nostres ulls emocions.
A la vegada que ha sigut una lectura profitosa per adonar-nos de les persones que som i del que fem, el fet de llegir experiències d’una altra persona i posar-les en dubte i pensar la meva opinió no és molt quotidià. Jo mai m’he dedicat a llegir assaig, i aquesta ha sigut la meva primera vegada, m’agradat molt, estic molt satisfeta d’aquest recurs literari. Em costa molt fer un balanç final, no trobe paraules (o tal vegada no existeixen) per explicar les emocions que et surten pel cos quan comences a llegir un comentari tan simple i tan absurd que et fa reflexionar durant hores.
Com ja he dit abans, l’assaig és una forma de vida, diferent però sempre igual, caminant poc a poc i a bacs però sempre t’ajuda. En definitiva, l’experiència d’haver passat per un blog tan aprofitós és assaig.

Assaig

gener 16th, 2010

Què és assaig? Brevetat? Qui diu això?
No sabem.

L’assaig, la idea principal d’aquesta forma literària la diu la gran majoria. Perquè tot és assaig, no hi han normes. Un pensament, un simple record i un trencament en la societat; tots els autors en novel·les o simples receptes de cuina han fet assaig, uns més que altres però a tots ens ve un pensament, una reflexió. Aquesta literatura d’idees la fem sovint amb qualsevol objecte o idea. Un pensament sense resposta única, idees lliures, etc. Hem tret unes regles per poder saber que és assaig però aquestes normes les hem tret de la gran majoria i no ens adonem que l’escència de l’assaig la trobem també en les petites coses de la vida. Deuriem saber que l’assaig no accepta ni regles ni normes, és un estil lliure. Montserrat Roig va fer assaig de petites reflexions al llarg de la seva vida. Simples apunts que va agafar i temes que li van preocupar.
En definitiva he de dir que assaig és una forma de viure, una manera de ser i fins i tot un estil pròpi.

El príncep de Dinamarca

gener 13th, 2010

Avui dedicaré el meu blog a una gran obra que ocupa totes o la gran majoria de les prestatgeries: Hamlet. Aquesta és una tragèdia escrita pel dramaturg anglés William Shakespeare i va ser escrita entre el 1599 i 1601. El més important de l’obra és la qualitat que té Shakespeare per poder fer un teatre dins del teatre, de la mateixa manera trobem que l’obra es desenvolupa amb la locura, la ira, i aquesta és real i ficticia a la vegada al llarg de l’obra.
La venjança i la corrupció moral és un sentiment que ens condueix a la pròpia autodestrucció. Moltes vegades no sabem si realment anem a realitzar una bona acció o no. Hamlet ens demostra una característica de la seva personalitat, la incertesa i el dubte. Es pensa si hauría de assasinar al seu oncle o no, ja que si no ho fa, per a ell sería una traició al seu pare assasinat per Claudi, estaría de part del pròpi assasi. Si decideix assasinar al seu oncle sap que seria donar-li la ma a la pròpia mort.
Així que per a Hamlet, fer venjança no és un acte dolent, tot el contrari. En aquest punt ens trobem amb una idea molt relativista, ja que cadascú té una idea del bé.
Els èssers humans diferèncien el Bé i el Mal, ja que són idees contraries i útils per a la vida quotidiana. Gràcies a la idea del Mal, podem disfrutar de la idea del Bé, perquè no ens faría mal alguna cosa si no sabem estar bé en nosaltres mateixa.
L’èsser humà està enmig d’aquestes dues idees, i per aixó ha fet un pacte en tota la societat, unes lleis a seguir ja que la debilitat de l’home és la llibertat d’elegir. Hem d’aprendre a saber quina llavor regar, la del bé o la del mal, perque depén de quina reguem més recollirem uns fruits diferents. Gràcies a les lleis les persones saben quin cami elegir en la vida. Són unes lleis que per altra banda no hauríen d’existir però són necessàries per al manteniment de la societat.
Fent referència aquesta qualitat que té l’oncle de Hamlet, l’avaricia tothom la té dins dels seus cors. Nosaltres tenim la llibertat d’utilitzar-la per al bé o mal. Pense i dic que al món mai s’acabarà la guerra, espere que m’equivoque amb aquestes paraules, però el poder i les coses materials ens perden. Per un moment desitjaria que la gran majoría del món estiguera regit per la pobresa, així la gent sabría apreciar aquelles xicotetes coses que ja no saben que existeixen a les nostres vides i ens fan viure feliç.
Per finalitzar espere que el pròxim “Big Boom” que hi haja estiga regit per persones humils.

Dones

gener 12th, 2010

Al llarg de la història les dones han sigut reconegudes com l’origen del mal. Hem sigut reconegudes com una especie inferior i també com a ment inferior. Des d’aqui pose en manifest el meu agraïment per les primeres dones que donaren el primer pas en la història per donar-se a conèixer i rebel·lar-se contra la tirania que exercien la majoria dels homes i també certes dones, ja que nàixer en un temps així i una educació on l’home ha sigut sempre superior moltes seu van creure.
Montserrat Roig posa a dispocició de tots una crítica sobre la literatura d’homes i dones. Diu que les paraules són les mateixes i per tant no hi ha home ni dona més intel·ligent que ningú. Tots som persones, cadascú té la seva visió del món i per això hi han diverses opinions. Tothom avui en dia és respectat sense cap diferenciació de sexes (llevat d’alguns llocs de treball que per qüestions psicològiques els convé més a una dona o a un home, ja que la dona té la capacitat de no barallar-se, com l’home pot tindre altres capacitats, però sempre existeix la contrarietat).
Tant els homes com les dones som iguals i açò l’autora ho posa de manifest al llibre on diu L’autora diu: “els homes han inventat a la dona a través de la literatura. Els seus personatges femenins són la projecció dels seus somnis i desigs.” (pàg. 86). Per altra banda també diu: “¿No ho fem, nosaltres amb els nostres personatges masculins?” (pàg. 86), amb aquestes dues frases iguala l’home a la dona o a la dona amb l’home.
En definitiva ningú es millor que ningú, tant les dones com els homes tenim capacitats, algunes diferents, però en definitiva som persones.

Veritat o engany

gener 12th, 2010

Al llegir el llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida m’he adonat del que realment és la veritat i la mentida. L’autora al seu llibre (pàg. 15 a 25) ens diu que a tots nosaltres ens dona exactament igual el que és la veritat o mentida. És veritat, hem d’assumir que no hi hauría veritat sense mentida, si no hi haguera mentida, el món pot ser s’acabaría. La mentida ja siga per al nostre bé o per al dels demés l’utilitzem quasi tots els dies.
L’autora fa referència a aquests termes en literatura. Les novel·les que llegim, moltes no són reals, són pura ficció. Relacions amoroses, disputes, assasinats, romanços, etc, tot pot ser ficció. Ara bé, si ens agrada ho llegim perque ens fa sentir bé. La nostra recerca al món és el benestar de nosaltres mateixa i per a alguns que no siguen tan egocentrics la dels demés també.

La publicitat al nostre món és imprescindible, a tots en algun moment de les nostres vides hem anat a un “Corte Inglés”, ens deixem seduïr per l’engany que ens produeix el consumisme. Tot és un engany. L’adquisició d’aquests objectes ens fa sentir millor persones.
Però com ja he dit abans, de la mateixa manera que ens deixem enganyar, nosaltres també enganyem als demés. La veritat absoluta tothom no sap el que és, mai ho sabrem i espere que mai hi haja una llei o norma que ho explique perque es millor no aplegar a saber les idees en sí.
Vosaltres en quina opció vos quedeu, mentida o veritat? Sense saber la resposta diria que tots agafen la veritat, per molt dolenta que sigua prefereixen saber la realitat. Doncs no hi estic d’acord totalment. Hi ha que saber algunes veritats sabent que fan mal, però no totes. Jo em quedaría en un punt intermedi. I per finalitzar diré que no es pot descartar cap de les dues opcions, no hi ha felicitat si no hi ha mal. Coneixeríeu la felicitat si no hi haguera res que vos fera mal en la vida?

Els ulls de la ment

gener 12th, 2010

Avui acabe de llegir una reflexió que Montserrat Roig ha fet al seu llibre “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Tracta un tema que m’agradat molt.
Com bé diu ella, els ulls són desde sempre els únics que poden fer fotografíes en tot detall, ara be, la ment sempre ens juga males passades. Punset al seu llibre Viaje al amor ens diu que no vivim exactament el present. La nostra ment reb les accions una mil·lèssima de segon mes tard del que passa realment, eixe temps perdut és el temps que tarda en enviar els nostres ulls la informació al cervell. He de dir que la nostra ment no es mai segura i sempre ens fa dubtar. Hem de seguir el nostre cor. Almenys la tecnología ha avançat i podem fer fotografíes per tenir un millor record de tot allò que ha passat. Ja que plasma el moment que tu vols i de la manera com ho vols, la realitat en sí.
Finalment he de agraïr a Montserrat pel seu comentari al llibre, eixos apunts que ens fan reflexionar, però axí és l’única manera d’aplegar a la veritat en sí.

El Nadal

gener 11th, 2010

Hola companys,
com be sabeu el Nadal és la festa per exel·lència de l’hivern, aquesta està repleta de moltes emocions i sentiments. Per molt que diguem que el món és una espècie de bola consumista, a tots ens agrada veure com en aquestes dates tan assenyalades es recorden de nosaltres ja siga per fer-te un regal o per felicitar-te les vacances.

Aquests sentiments, emocions i fred que el recorre el cos és l’amor i afecte pels nostres. No podem viure sense aquesta sociabilització, estem creats per compartir i viure al costat d’algú.
Com Montserrat Roig a la seva obra, feta testament una geografía literària feta per ciutats, plasma els seus pensaments autobiogràfics, jo deixe per escrit que estimar no té dates, estimar sempre està dins del nostre cor, mai està de més dir a les persones que els estimes. L’energía es contagia i per tant hem d’evitar aquesta. O, no heu escoltat que l’aleteig d’una papallona en Hong Kong pot arribar fer una tormenta en Nova York?
Vos estime filocats!